On existeix (i on no)
A Espanya la taxa turística no és estatal: cada comunitat decideix. Avui la cobren Catalunya (des del 2012) i les Balears (des del 2016), i diversos municipis i comunitats la tenen en debat permanent. Si el teu allotjament és fora d’aquestes dues comunitats, avui no l’has de cobrar — però convé vigilar la normativa local, perquè el mapa es mou.
Catalunya: dos trams i una pujada recent
L’impost català (IEET) es compon del tram autonòmic, que depèn de la categoria de l’establiment, més —només a Barcelona ciutat— un recàrrec municipal que el 2026 és de 5 € per persona i nit, amb pujades anuals aprovades fins a arribar als 8 € el 2029.
Amb les tarifes vigents des de l’1 d’abril del 2026, els casos més comuns a Barcelona ciutat queden així (tram autonòmic + recàrrec):
| Establiment a Barcelona | Total per persona i nit |
|---|---|
| Hotel 5 estrelles | 12,00 € |
| Hotel 4 estrelles | 8,40 € |
| Habitatge d’ús turístic | 9,50 € |
Fora de Barcelona els imports autonòmics són sensiblement menors (de l’ordre d’1 a 3,50 € segons categoria). Dues regles que s’apliquen a tot el territori: es grava un màxim de 7 nits per estada i persona, i els menors de 16 anys n’estan exempts.
Com que els imports es revisen sovint, la referència sempre és la taula vigent de l’Agència Tributària de Catalunya, no l’article de ningú — aquest inclòs.
Balears: per categoria i per temporada
L’impost balear (ITS, l’«ecotaxa») funciona de manera semblant però amb un matís propi: l’import depèn de la categoria i de la temporada, amb la temporada baixa bonificada. Els menors de 16 anys també n’estan exempts, i les estades llargues tenen descompte a partir del novè dia. Els imports concrets per categoria i temporada, a l’Agència Tributària de les Illes Balears.
Com cobrar-la bé (aquí és on es falla)
La mecànica importa més que la teoria, perquè els errors es repeteixen sempre als mateixos llocs:
- La taxa es cobra a part i es mostra a part. No va «inclosa en el preu»: l’hoste l’ha de veure desglossada a la factura. Això també et protegeix a tu: el que recaptes no és un ingrés teu, i barrejar-ho amb la tarifa distorsiona el teu ADR i la teva comptabilitat.
- Compte amb les reserves d’OTA amb «tot inclòs». Segons el canal i el règim, la taxa pot venir cobrada per la plataforma o quedar pendent de cobrament a l’arribada. Cal saber quin dels dos casos és el teu a cada canal, o la cobraràs dues vegades (reclamació) o cap (la pagues tu).
- El càlcul té cantonades. Màxim de nits gravades, menors exempts, un bressol que s’afegeix a última hora, un hoste que marxa abans. Calculat a mà al check-out, amb cua, surt malament. És feina del software de facturació, no de memòria.
La liquidació periòdica
Recaptar és la meitat de la feina; l’altra meitat és autoliquidar i ingressar el que s’ha recaptat en els terminis que fixa cada administració —a Catalunya, per períodes semestrals—. Per a això necessites poder treure, sense arqueologia, el total d’estades gravades del període amb les exempcions aplicades. Si el teu PMS registra la taxa per reserva des del primer dia, la liquidació és un llistat; si no, és una tarda amb Excel dues vegades l’any, amb el corresponent marge d’error.
En resum
Esbrina si el teu territori la té, configura-la un cop al sistema amb les exempcions i els topalls, desglossa-la a la factura, aclareix canal per canal qui la cobra, i deixa la liquidació recolzada en un informe en lloc d’en una reconstrucció. La taxa turística no és complicada: només és implacable amb la improvisació.