Què és l’Enquesta d’Ocupació Hotelera
L’Enquesta d’Ocupació Hotelera (EOH) és l’estadística mensual amb què l’Institut Nacional d’Estadística mesura l’activitat dels establiments hotelers espanyols: quants viatgers arriben, quantes nits s’hi queden, d’on vénen i quin percentatge de la planta està ocupat.
És la font dels titulars d’ocupació que després llegeixes a la premsa i la base amb què es comparen destinacions. Que les teves dades hi entrin bé té, per tant, una mica més de valor que el pur tràmit.
És obligatori respondre a l’INE?
Sí. Les estadístiques incloses al Pla Estadístic Nacional són d’emplenament obligatori, segons la Llei 12/1989 de la Funció Estadística Pública. L’EOH està inclosa en aquest pla.
A més no és una mostra, és un cens: l’INE s’adreça a tots els establiments que figuren al registre de turisme de cada comunitat autònoma. Si estàs donat d’alta, et toca.
Sobre les sancions per no respondre circulen xifres concretes per internet. No n’hem pogut verificar cap en font oficial, així que no les repetirem. El que sí que és clar és el caràcter obligatori.
Quines dades demana
S’agrupen en quatre blocs:
- Viatgers i pernoctacions: entrades i nits, desglossades per lloc de residència — Espanya per comunitats autònomes, i l’estranger per països.
- Ocupació: grau d’ocupació per places i per habitacions, amb la dada específica de cap de setmana.
- Capacitat: places i habitacions estimades en funcionament durant el període.
- Personal ocupat.
Els establiments de tres estrelles o superior completen a més un qüestionari mensual addicional.
La recollida és mensual i es basa en una setmana de referència de set dies consecutius, no en el mes sencer. Aquest detall descol·loca molta gent la primera vegada: no et demanen el resum del mes, et demanen aquella setmana.
Com s’envien les dades
L’INE admet diverses vies, i no totes costen el mateix en temps:
- Qüestionari web: s’hi accedeix amb les credencials que l’INE envia a l’establiment i s’hi teclegen les dades a mà. És el que fa gairebé tothom.
- Fitxer XML: es puja un fitxer generat directament des del sistema de gestió de l’allotjament. El mateix INE ho planteja com a manera de reduir la càrrega de feina de l’informant.
- Altres canals: correu postal i electrònic, que a hores d’ara només tenen sentit com a excepció.
La diferència entre les dues primeres opcions és d’ordre de magnitud. Comptar a mà viatgers per país de residència durant una setmana, quadrar-ho amb les pernoctacions i calcular l’ocupació per places és mig matí. Exportar-ho del sistema són dos minuts.
D’on surten les dades al teu PMS
Encara que muntis el fitxer a mà, no hauries d’estar comptant res. Tot el que demana l’enquesta ja existeix al teu sistema de gestió:
- Viatgers per procedència: del registre d’hostes, que ja recull el registre de viatgers dels Mossos.
- Pernoctacions: de les nits venudes en el període.
- Ocupació per habitacions: habitacions ocupades entre habitacions disponibles.
- Ocupació per places: llits ocupats entre llits disponibles, que no és el mateix i sol ser el número que més s’erra.
- Capacitat: de la configuració de tipus i habitacions.
A Hostelum, l’ocupació, les nits venudes i el desglossament per procedència són al panell de revenue, i les dades dels hostes a la fitxa de cada estada.
El que Hostelum no fa avui: generar el fitxer XML de l’INE. És a la llista de coses per construir i ho direm aquí quan hi sigui. Mentrestant, els números els tens; el fitxer el muntes tu.
Les altres enquestes
L’EOH cobreix hotels, hostals i pensions. Si el teu allotjament és d’un altre tipus, l’enquesta que et toca és una altra:
- EOAP — apartaments turístics
- Enquesta d’ocupació en càmpings
- Enquesta d’ocupació en allotjaments de turisme rural
- Enquesta d’ocupació en albergs
Canvien els qüestionaris i alguns conceptes, però la lògica —periodicitat mensual, obligatorietat i possibilitat d’enviament per fitxer— és la mateixa.
Errors que es repeteixen
- Confondre places amb habitacions. Són dues ocupacions diferents i l’INE demana totes dues. Una doble d’ús individual ocupa una habitació i una plaça, no dues.
- Comptar el mes en lloc de la setmana de referència. La dada setmanal és la que es demana a la part principal.
- Oblidar les habitacions fora de servei. Si en tens quatre en obres, no compten com a capacitat disponible, i posar-les-hi enfonsa artificialment la teva ocupació.
- Barrejar residència amb nacionalitat. L’INE pregunta on resideix el viatger, no de quin país és el seu passaport. Un alemany que viu a Salou compta com a resident a Catalunya.
Aquest últim és l’error més comú, i és justament el que un sistema de gestió evita: el camp de domicili habitual ja el captures al registre de viatgers.